Teràpia per Fòbies, Pors i Temors
Les
fòbies solen tenir diversos factors diferenciats entre si. Es defineixen com temors acusats, persistents excessius o irracionals desencadenats per la presència d'un objecte o situació específica concreta. La llista de temors fòbics és molt àmplia. Les fòbies més comunes són la claustrofòbia, la fòbia social i la agorofobia.
La
claustrofòbia o fòbia simple és aquella en què la persona "aprèn" a ser fòbica o reaccionar de manera fòbica davant un objecte o una situació concreta que li ha passat. Exemples molt típics dels nostres dies és la persona que té por a l'ascensor perquè s'ha quedat tancada alguna vegada i ho va passar molt malament. Aquell que ha estat mossegat per un animal i a partir d'aquí genera una por irracional a aquesta raça o classe d'animals o aquell que s'ha vist sorprès per un estol d'innocents coloms que en el seu camí l'han trobat, provocant-li un ensurt inesperat.
Fòbia social és una fòbia en la qual la persona sol tenir una por a la crítica o al sentiment de ridícul que pugui desencadenar la seva actuació davant d'un públic determinat. Les persones que tenen aquest problema tendeixen a evitar les relacions socials, el que en principi les allibera de la por, alhora que augmenta en elles el seu pensament d'incapacitat, de manera que segueixen evitant. Quan no és possible l'evitació se senten tan vulnerables i indefenses que la seva actuació és forçada i fingida amb el que no actuen des de la seva naturalitat, sinó des del que creuen que els altres esperen d'elles.
L'
agorafòbia manifestada per ansietat o por paralitzant a les grans superfícies (centres comercials, concerts, camps de futbol, etc) o espais oberts on resulta difícil obtenir ajuda o escapar a una situació de crisi. L'agorafòbic té tendència fugir sistemàticament de les situacions que li són potencialment ansiògenes, representant aquesta conducta un greu problema per a l'individu que pateix aquest trastorn, ja que provoca que gairebé mai no abandoni la seva llar o el seu lloc de seguretat, i quan ho fa, és amb l'ajut de familiars o amics, o evita enfrontar-se a la situació amb la qual cosa aquest augmenta la seva intensitat esclavitzant més i més a la persona que el pateix.
Les quatre característiques fonamentals de les fòbies, que les diferencien dels simples temors, són les següents:
- Són desproporcionades a la situació que les crea.
- No poden ser explicades o raonades.
- Es troben fora del control voluntari.
- Condueixen a l'evitació de la situació o objecte temuts.
Aquestes quatre característiques permeten diferenciar perfectament les fòbies, que són patològiques, dels temors que poden experimentar els éssers humans normals.
PORS i TEMORS
Abans de res aclarir que no totes les pors són negatives.
En el cas dels temors, la por és proporcional a un estímul concret, que de manera objectiva és font de temor i, per tant, pot ser raonat. Així mateix, la por pot ser controlat i no necessàriament porta a evitar la situació objecte de temor.
Existeix la lògica por a no estar a l'alçada de les circumstàncies, no poder aconseguir un objectiu o fins i tot la por de ser rebutjat, però també existeixen pors considerades patològiques i, per això amb necessitat de tractament psicològic o psiquiàtric. La diferència entre el primer i el segon cas, és que en el primer, aquest estat impulsa la persona a preparar-se millor per afrontar, o sigui, li serveix d'estímul per superar-se a si mateix.
En el segon cas, la por patològica porta a la persona a estats d'evitació, a situacions de bloqueig i pèrdua del control davant situacions temudes. Els que pateixen aquestes pors irracionals s'adonen d'això, però no poden evitar-ho. Moltes d'aquestes persones no senten pors definides que puguin identificar, sinó que tenen por de tenir por.
