Trastorns Alimentaris. Bulímia. Vomiting. Binge eating
La nostra societat actual, amb els seus clixés estereotipats, representa una font de problemes alimentaris en tota mena de persones. Les jovenetes que pretenen assemblar-se als models amb perfils d'anorèxia que presenten les gran firmes. Els homes joves que també pretenen tenir el cos dels seus herois de la gran pantalla. Les persones més grans, amb problemes d'auto acceptació que poden menjar desaforadament o aquelles que es donen afartaments i després es priven de menjar durant un llarg període de temps que les condueix a afartar-se de nou.
La
bulímia consisteix a menjar de forma compulsiva i sense límits. La persona no té cap control sobre el que menja. Es provoca grans afartades en un temps curt i limitat, per que intenta no ser descoberta i aquesta conducta normalment li provoca un fort sentiment de culpa i una por a engreixar-se, que intenta compensar vomitant, ajudant-se fent una gran hiperactivitat, prenent productes diürètics o altres mitjans. La persona bulímica te una continua por a no poder parar de menjar ni controlar els impulsos, la qual cosa de vegades ocasiona problemes amb l'alcohol, les drogues i la conducta sexual.
En el
Vomiting, tant en el cas de l'anorèxia com en el de la bulímia, la persona utilitza el vòmit com a conducta compensatòria per mantenir-se en el pes que per ella es l'ideal. La conseqüència de la repetició d'aquest acte compensatori, es que deixa de ser un símptoma per convertir-se en un trastorn específic. Des de la
Teràpia Breu Estratègica, denominem Vomiting a aquest trastorn.
D'aquesta forma les joves amb una orientació a l'anorèxia o la bulímia descobreixen ràpidament que quan vomiten mantenen el control del propi pes sense renunciar al plaer del menjar, conservant d'aquesta manera el seu pes amb algun quilo per sobre o per sota del pes normal, i evitant igualment totes les preocupacions i intervencions familiars amb la pressió que això comporta. Així doncs, la bulímia o l'anorèxia constitueixen la base del Vomiting, però un cop que el trastorn s'ha constituït, es converteix en una cosa totalment diferent a allò que en un principi l'ha produït. La majoria de les pacients vomitadores són d'orientació a l'anorèxia, joves que al vomitar es mantenen alguns quilos per sota del normal.
El
binge eating és un trastorn alimentari de la persona que menja compulsivament per apaivagar la seva angoixa. Aquestes persones que mengen compulsivament consumint grans quantitats d'aliments en un curt període de temps fins i tot quan no tenen gana. Acostumen fins i tot a planificar què i com ho faran. De vegades, també involucren a la persona que fa la compra per que col·labori en els seus i fins comptant els ingredients dels seus "banquets". Aquests afartaments normalment van seguits de períodes d'abstenció o greu reducció d'aliments, que podrien empitjorar el problema. Solen actuar en privat per que saben que no tenen cap mena de control sobre el que mengen, i tenen un fort sentiment de culpa i rebuig alhora per la seva conducta que no poden controlar.
Aquest comportament posa de relleu problemes psicològics no resolts, com la baixa autoestima, la manca de confiança l'ansietat, els sentiments de tristesa, els estats depressius, etc. Si la persona continua amb aquests hàbits, aquests problemes esdevindran més greus amb el temps. Qualsevol persona es pot veure afectada per afartaments. La diferència entre una persona bulímica i una persona que s'afarta, és que aquesta no elimina ni es purga, ni fa exercicis per mantenir el pes, per la qual cosa tot i que també té períodes d'abstinència, corre el risc de engreixar-se i esdevenir obesa amb la problemàtica que això comporta a nivell de salut i d'auto imatge.
